La façana gòtica de la catedral de Girona

Abstract

La catedral de Girona és universalment coneguda pel fet que posseeix la nau única més ampla del món en estil gòtic (prop de 23 metres d’amplada), i també perquè té una molt notable façana barroca que tanca l’edifici per ponent, damunt d’una solemne escalinata. Graonada i façana constitueixen una de les estampes més populars de la ciutat. Tanmateix, com bé es pot suposar, hi hagué unes altres solucions que precediren aquest tancament barroc. El present article té com a objectiu dibuixar l’estat del tancament occidental de la catedral de Girona entre la segona i la cinquena dècades del segle XVI i reflexionar a l’entorn de la seva existència. Aquesta presentació avui és possible gràcies a dues fonts excepcionals. Per una banda, la taula de Pere Mates, exposada al Museu d’Art de Girona i ja coneguda en part per la literatura científica, i, per l’altra, un document fins avui inèdit de valor impagable: un procés que implica l’administració de la fàbrica, datat els anys 1512-1513 i conservat dins la sèrie de llibres d’obra de la seu de Girona. Aquest document, amb l’ajut del coneixement actual dels precedents del temple gòtic, permet llegir diàfanament el que es veu representat a la taula del pintor guixolenc. Dos documents valuosíssims que, alhora, acrediten i il•lustren quina era la fesomia de la catedral en aquells moments i quina hauria pogut ser també avui, si se n’hagués mantingut dempeus la façana gòtica bastida damunt la nau romànica, abans no decidís el capítol de continuar, a la darreria del cinc-cents, la construcció dels dos darrers trams de la gran nau i de tancar-la, un segle i mig més tard, amb una nova façana barroca.

Keywords

• obra de la seu
• representacions pictòriques de l’arquitectura