Pràctiques artístiques difractives: la informàtica i els complicats embolics entre l'art contemporani convencional i l'art dels nous mitjans

Abstract

Adoptem la noció de difracció proposada per Karen Barad (2007) per reavaluar les relacions entre l'art contemporani convencional (ACC) i l'art dels nous mitjans (ANM), sobre les quals s'ha discutit durant molts anys com a part d'un debat un xic controvertit. La nostra lectura difractiva posa en relleu diferències, grans i petites però conseqüents, entre aquestes pràctiques artístiques. No suavitzarem les tensions que destaquen en anteriors debats sobre ANM i MCA, sinó que utilitzarem el terme de Barad, «embolic», per suggerir que hi ha «embolics» generatius, així com diferències productives, entre aquestes pràctiques. Ampliem el debat considerant quines diferències importen, per a qui (artistes, galeristes, científics) i com aquestes diferències emergeixen a través d'intraaccions materials i discursives. Propugnem un nou terme, «pràctiques artístiques difractives», i suggerim que aquestes pràctiques artístiques van més enllà de la bifurcació d’ANM i MCA per a reconfigurar parcialment les pràctiques entre art, informàtica i humanitats.

Keywords

• difracció
• art dels nous mitjans
• investigació basada en la pràctica
• feminismes materialistes
• teoria feminista
• tecnociència feminista