La consueta de 1709 en escena: orígens i models d’una realitat canviant

Abstract

L’estudi analitza el primer manuscrit conservat i consultable de la Festa d’Elx, datat el 1709, i copiat per substituir l’original conservat a l’arxiu de la Vila, malmès pel saqueig filipista de 1706. S’apunta la hipòtesi que la còpia es féu sobre aquell original que el barreig hauria mutilat de tal manera que hi mancaven la pàgina o pàgines inicials. Un original que seguiria la família de manuscrits confeccionats per la Confraria de l’Assumpció, ans que la Festa passés a ser organitzada pel Consell de la Vila. D’altra banda, s’estudia la realitat escènica que reflecteixen les acotacions escèniques de la Consueta de 1709, molt diferent de la disposició que avui coneixem, pròpia del nou temple construït a mitjan s. XVIII, en una articulació escenotècnica que es va iniciar el 1761 de la mà de l’arquitecte Marcos Evangelio. This work analyses the oldest available manuscript from the Festa d’Elx, dated 1709 and copied to replace the one that had been preserved in the town archives and had been damaged in the sacking by the troops of Philip V in 1706. The copy is thought to have been made from the original in which the first folio or folios were missing due to the aforementioned damage. This original must have belonged to the manuscripts created by the Confraternity of the Assumption, before the Festa started to be organized by the Town Council. Moreover, this research looks into the stage reality as reflected in the stage directions of the Consueta (play manuscript) of 1709, which presents a layout that differs largely from the current one that corresponds to the new church built in the middle of the eighteenth century, in a scenic articulation that was initiated in 1761 by the architect Mark Evangelio.

Keywords

• Misteri d’Elx
• Consueta 1709
• Transmissió manuscrita
• Escenotècnia