Treballs de Sociolingüística Catalana (Jun 2019)
Efectes de l’opció educativa en l’adquisició de coneixements nacionals andorrans
Abstract
El marc teòric parteix de la teoria de la identitat social (Tajfel, 1984; Tajfel i Turner, 1989), segons la qual l’adquisició d’una identitat nacional implica la internalització de coneixements socialment compartits amb els altres membres del grup nacional, així com de grups externs que contribueixen a la representació que la persona té sobre la nació. Aquest article se centra en l’adquisició de coneixements sobre el grup nacional en un grup de persones que han rebut tota l’escolarització obligatòria a Andorra en algun dels tres sistemes educatius presents al país. Les dades han estat recollides mitjançant una enquesta a 514 persones de modalitat educativa, condició lingüística familiar i nacionalitat diferents. Els resultats mostren que entre la població existeixen diferents graus de coneixement nacional segons el sistema i la modalitat educativa cursats, la qual cosa fa que la situació sigui especialment sensible per a estudiar els mecanismes psicològics implicats en la construcció de la identitat nacional. Segons l’estudi, les variables de caràcter identitari (sentiment de pertinença), així com l’edat, amb una influència en certs casos de la nacionalitat, tenen una associació més important amb el nivell de coneixements que no les directament relacionades amb el tipus d’escolarització. Els nostres resultats mostren que són els estudiants de les escoles estrangeres (l’escola francesa i l’espanyola congregacional) els que acaben assolint un major nivell de coneixement nacional, tot i que els diferents àmbits ofereixen diversos matisos a aquesta conclusió. Paraules clau: coneixement nacional, sistema educatiu, escolarització, aprenentatge, Andorra.
