La introducció de l’infinitiu complement o adjunt a la Gramàtica de la llengua catalana: una proposta d’avaluació

Abstract

Els motius per emprendre aquest treball són que cal una avaluació de l’estandardització del català com a actuació de política lingüística pública i que l’anomenat canvi de preposició davant d’infinitiu complement o adjunt és un dels preceptes menys seguits de la normativa anterior a la GIEC (2016). Partint de la definició que Costa (2016b) fa del «marc de condicions sociolingüístiques favorables» i atès que la nova etapa d’estandardització que enceta la GIEC està tot just en la fase de codificació, és el moment de començar a avaluar aquesta fase. S’assumeix que la definició tan precisa com sigui possible del grup destinatari de la codificació faria molt menys desajustada la tasca d’avaluar el seu grau d’implantació. La hipòtesi del treball és que el protocol dissenyat per Costa (2016a) permetrà avaluar l’adequació de la codificació d’aquesta construcció i l’objectiu del treball, doncs, és avaluar quines condicions del protocol compleix aquesta codificació. Quant al marc teòric, l’anàlisi es farà en l’àmbit de la planificació de corpus. Metodològicament, ens cenyirem a l’anàlisi de les hipòtesis de Costa (2016a: § 3.1).

Keywords

• Planificació lingüística de corpus
• avaluació de polítiques lingüístiques
• codificació
• gramàtica catalana
• sintaxi.