¿Construcció de la realitat o sorgiment condicionat?: De la psicoteràpia científica a l'atenció responsable

Abstract

L'expressió postmodernitat s'ha fet un lloc en el vocabulari quotidià i especialitzat. Nosaltres l'entenem com la nova mentalitat que sorgeix de la crítica de la modernitat. Aquesta transformació, que es ve produint des de la segona meitat del segle XX, soscava el principal mite del món modern, la possibilitat de conèixer la veritat objectiva i estable , llegiu independent i permanent. El canvi està afectant a totes les àrees del coneixement humà, des de la filosofia fins a la física, així com a les pràctiques i experiències dels éssers humans. Podem situar els seus orígens en les teories autodenominades crítiques començant pel marxisme o l'existencialisme i en els seus desenvolupaments posteriors com l'hermenèutica, l'interaccionisme simbòlic, el postestructuralisme, l'etnometodologia, el deconstruccionisme i altres. En aquest article volem rescatar una de les idees fortes d'aquest canvi de mentalitat, la idea de la «construcció de la realitat», i confrontar- amb el «sorgiment condicionat» (paticcasamuppada) propi del Dhamma, sistema d'alliberament del sofriment sintetitzat per Budha. Ens interessa com es dóna aquesta relació en l'àmbit concret de la psicoteràpia o en el més ampli d'una psicologia integral. Per a això, primer, indaguem com el constructivisme ha arribat a fer-se un espai en el món científic, després, abordarem les característiques constructivistes de l'Dhamma.

Keywords

• atenció plena
• budisme
• constructivisme
• postmodernitat
• psicoteràpia