L’onada de renovació energètica dels edificis: adaptabilitat i limitacions de les institucions de dret civil

Abstract

Al marc de la transició ecològica i digital, l’onada de renovació dels edificis impulsada per la UE s’ha de dur a terme de manera que no es deixi ningú enrere. Diverses institucions pròpies del dret civil poden contribuir a assolir els objectius de descarbonització del parc immobiliari, gràcies a la seva capacitat d’adaptació, però presenten també limitacions a l’hora de prevenir que de les polítiques de renovació en resulti un increment de l’exclusió social i residencial. Aquest estudi explora, d’acord amb aquestes premisses, l’establiment d’estàndards mínims d’eficiència energètica, els incentius a l’arrendador en forma de repercussió de costos, la facilitació de la presa d’acords per part de les comunitats de propietaris i el finançament sostenible, així com l’ús de càrregues registrals i censos per part de normes de caire administratiu, que també procuren pal·liar les situacions de vulnerabilitat existents i que es poden generar degut, precisament, a l’onada de renovació. Es constata la necessitat d’impulsar una major sincronia entre el dret públic i el dret privat en aquest context.

Keywords

• onada de renovació
• estàndards mínims d’eficiència energètica
• hipoteques verdes
• dilema arrendador-arrendatari
• propietat horitzontal
• càrregues reals