Temps d'Educació (Apr 2013)
L'EEES i la identitat europea: interpretació de les principals autoritats The EHEA and European identity: the main authorities' interpretation El EEES y la identidad europea: interpretación de les principales autoridades
Abstract
El procés de construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) no ha estat exempt de controvèrsia i diferents nivells d'interpretació en la seva creació, fonamentació i desenvolupament. L'objectiu d'aquest article és fer un retrat de la situació i anar més enllà de l'estudi en el pla teòric. A partir d'entrevistes en profunditat, en format semiestructurat, hem captat les opinions, expectatives i percepcions d'actors responsables i actius del procés de construcció de l'EEES, amb rellevància política i universitària, implicats des de diverses institucions: Conferència Europea de Rectors, European University Association, Direcció General d'Educació de la Comissió Europea i Ministeris d'Educació Superior. L'estudi estableix que la creació de l'EEES respon a una lluita de poder entre el dret d'autonomia de les universitats, el dret legislatiu dels governs estatals i les recomanacions de la Comissió Europea. No obstant això, tots coincideixen a plantejar una reflexió d'autocrítica respecte a l'esforç d'informació i difusió per evitar possibles interpretacions errònies o malentesos i possibilitar més i millors vies de participació ___________________________________________________ Le processus de construction de l'Espace européen de l'Enseignement supérieur (EEES) n'a pas été exempt de controverses ni d'interprétation différentes quant à sa création, ses fondements et son développement. L'objectif de cet article est de faire un état des lieux et d'aller au-delà de l'étude sur le plan théorique. À partir d'entrevues en profondeur, en format semi-structuré, nous avons considéré intéressant de capter les opinions, les expectatives et les perceptions d'acteurs responsables et actifs du processus de construction de l'EEES, ayant une certaine importance politique et universitaire, impliqués dans diverses institutions : Conférence européenne des Recteurs, European University Association, Direction générale de l'Éducation de la Commission européenne et Ministères de l'Enseignement supérieur. L'étude établit que la création de l'EEES répond à une lutte de pouvoir entre le droit d'autonomie des universités, le droit législatif des gouvernements nationaux et les recommandations de la Commission européenne. Cependant, tous coïncident à envisager une réflexion d'autocritique en ce qui concerne l'aspect informatif et la diffusion pour éviter de possibles interprétations erronées ou des malentendus et rendre davantage possibles et meilleures les voies de participation.The process of building the European Higher Education Area (EHEA) has not been without controversy. Its creation, implementation and development have been interpreted in various ways. The aim of this article is to portray the situation, beyond a purely theoretical study. We used in-depth, semi-structured interviews to gather the opinions, expectations and perceptions of those responsible for and actively involved in the process of building the EHEA. The interviewees were important political or university figures who represented various organizations, including the European Rectors' Conference, the European University Association, the European Commission's Directorate-General for Education and higher education ministries. The study established that the creation of the EHEA reflects a power struggle among the universities' right to autonomy, the legislative right of state governments and the European Commission recommendations. Nevertheless, all interviewees suggested that self-critical reflection on the provision of information and dissemination was required, to avoid potential misinterpretations or misunderstandings and to facilitate an improvement and increase in the channels of participation.El proceso de construcción del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) no ha estado exento de controversia y diferentes niveles de interpretación en su creación, fundamentación y desarrollo. El objetivo de este artículo es hacer un retrato de la situación e ir más allá del estudio en el plano teórico. A partir de entrevistas en profundidad, en formato semiestructurado, hemos considerado interesante captar las opiniones, expectativas y percepciones de actores responsables y activos del proceso de construcción del EEES, con relevancia política y universitaria, implicados desde diversas instituciones: Conferencia Europea de Rectores, European University Association, Dirección General de Educación de la Comisión Europea y Ministerios de Educación Superior. El estudio establece que la creación del EEES responde a una lucha de poder entre el derecho de autonomía de las universidades, el derecho legislativo de los gobiernos estatales y las recomendaciones de la Comisión Europea. Sin embargo, todos coinciden en plantear una reflexión de autocrítica respecto al esfuerzo de información y difusión para evitar posibles interpretaciones erróneas o malentendidos y posibilitar más y mejores vías de participación.
