Els «criteris de visibilització de les dones» en català: límits sintacticosemàntics i discursius

Abstract

L’objectiu d’aquest article és analitzar els principals criteris que les guies d’estil recomanen per a visibilitzar les dones —o per fer un ús no sexista del llenguatge— des de dos punts de vista: el sintacticosemàntic i el discursiu. Des del punt de vista sintacticosemàntic, s’estudien bàsicament els fenòmens relacionats amb la coordinació, la concordança i la repetició o elisió d’elements (per exemple, especificadors del nom), i la manera com les diferents opcions afecten el significat oracional. Des del punt de vista discursiu, s’analitzen els fenòmens relacionats amb la coreferència; és a dir, la relació entre les diferents maneres d’expressar un mateix referent per mitjà d’elements nominals al llarg del text, i l’efecte que provoquen en el text en conjunt. Amb aquest objectiu, l’estudi analitza des d’un punt de vista qualitatiu les dades proporcionades per un corpus de textos procedents de tres àmbits (polític, administratiu i educatiu) en què s’apliquen sovint aquesta mena de criteris.

Keywords

• català, llenguatge no sexista, visibilització lingüística de les dones, sintaxi, cohesió, coreferència, llenguatge androcèntric, estil