Entre experiencia y estructura: sufrimiento social, identidades colectivas y justicia en Iris Marion Young

Abstract

Aquest article analitza el paper de la fenomenologia en el model de la teoria crítica d'Iris Marion Young a través d'una discussió de les diferents estratègies que utilitza per articular les nocions d'identitat i col·lectivitats socials a La justicia y la política de la diferencia (1990) i a Inclusion and Democracy (2000). En reconstruir el debat que Young va tenir amb Nancy Fraser durant la dècada dels 90, busquem demostrar que, tot i que Fraser malinterpreta La justicia y la política de la diferencia com a representant del "gir cultural" en la teoria social, les seves crítiques poden il·luminar algunes de les tensions i defectes del text. A més, sostenim que l'èmfasi en una estratègia estructural-analítica de l'argumentació, característica del treball posterior de Young, pot rastrejar-se fins als arguments formulats per Fraser. No obstant això, se sosté en un pas final que Young mai va abdicar completament de l'enfocament fenomenològic com a eina per a la crítica social. Encara que l'argument d'Inclusion and Democracy és desenvolupat principalment de manera estructural, Young utilitza repetidament les experiències de patiment social i les demandes de justícia expressades per moviments socials com a base de les seves propostes democràtiques a gran escala.

Keywords

• social groups
• identity
• critical theory
• phenomenology
• social suffering