«Temeritats enlluernadores»: La ciutat en la poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Abstract

La poesia de Rosselló-Pòrcel és una obra de dimensió limitada, però d’una gran diversitat. En els últims anys s’ha estudiat amb precisió la presència d’un llegat postsimbolista. En aquest article s’analitza un aspecte menystingut: el sentit de la presència de mons urbans en la poesia de Rosselló-Pòrcel. El poeta experimenta amb un nou concepte de la metàfora i incorpora els elements que componen l’escenari urbà nomenats amb ajuda d’un lèxic despullat del tabú del prosaisme. L’adjectivació, a més, farà possible unir l’experiència del que és descriptiu amb la desrealització de l’objecte contemplat. L’anàlisi detinguda de tres poemes complementa la reflexió. Rosselló-Pòrcel’s poetry is a work of limited extension, but of great diversity. In recent years critics have studied with precision the presence of a post-symbolist legacy. In this article I take a look at an undervalued aspect of it: the meaning and uses of urban worlds in his poetry. The poet experimented with a new concept of metaphor and incorporates elements from the urban scene using a lexicon that includes prosaic elements. Adjectives make possible the combination of description with object contemplation. The thorough analysis of three poems completes the reevaluation.

Keywords

• Poesia urbana
• postsimbolisme