IDP (Jul 2010)
ADR i ODR i la seva taxonomia. La identificació de caràcters
Abstract
/* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0pt 5.4pt 0pt 5.4pt; mso-para-margin:0pt; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;} Un examen exhaustiu de la legislació en les últimes dues dècades mostra l'aparició d'un favor del legislador comunitari respecte de les tècniques de resolució alternativa de conflictes en els tribunals. El "favor" es dedueix d'una sèrie de mesures reglamentàries que semblen basar-se en una nova concepció de l'art. 61 del Tractat de la Unió Europea, que pretén garantir un nivell adequat d'assistència jurídica, i facilitar així la lliure circulació de persones i el bon funcionament del mercat interior. L'assistència jurídica és considerada justa i eficaç quan pretén una gestió adequada de la resolució dels conflictes. Conciliar els diversos interessos implicats i la pacificació de les parts constitueix un objectiu important per a l'èxit de la justícia a Europa. El sistema judicial sembla reforçar el mode adversarial tradicional (l'anomenat model lose-win), cosa que fa més difícil arribar a una solució "real" i no merament formal de les controvèrsies. La recent Directiva de la Unió Europea 2008/52, dedicada a la mediació, si bé resulta qüestionable pel seu reduït àmbit d'aplicació, constitueix una clara manifestació de la inclinació del legislador comunitari per models o patrons de resolució no adversarials.
Keywords
