La crisi planetària de l’antropocè: Evolució cultural i canvi ambiental

Abstract

Vivim una crisi que anomenem antropocè. La força determinant d’aquest període és l’expansió humana per un procés biològic nou, l’evolució cultural, que ens permet una construcció de nínxol d’enorme amplitud, gràcies sobretot a l’increment de l’ús d’energia exosomàtica. L’acceleració és fortíssima i els efectes sobre el complex socioecològic són imprevisibles. El canvi ambiental genera noves pressions selectives sobre les societats humanes que miren d’adaptar-s’hi forçant nous canvis. Creixement demogràfic i millora de condicions de vida amenacen recursos i processos bàsics de suport a la vida. N’estudiem els efectes ecològics, però les causes són socials. La destrucció de biodiversitat i cultures és l’herència del colonialisme que segueix per altres vies o que protagonitzen altres actors. Necessitem missatges universals, no pretendre perpetuar la supremacia occidental i la ideologia de progrés indefinit, sinó un esforç intercultural per consensuar valors universals i generar institucions que s’hi corresponguin.

Keywords

• evolució cultural
• coevolució
• canvi ambiental
• construcció de nínxol
• valors universals