Sobre l’elevació del nus dret en català i en espanyol

Abstract

La derivació de les construccions d’elevació del nus dret (END) ha estat objecte de força debat en la bibliografia generativista, però l’anàlisi d’aquest tipus de construccions no ha rebut, fins ara, gaire atenció en els treballs dedicats al català i a l’espanyol. En aquest article analitzo les propietats de l’END en aquestes dues llengües i proposo que també hi ha la distinció introduïda a Valmala (2012) per a les construccions equivalents de l’anglès: defenso que en català i en espanyol hi ha dos tipus d’END que contenen propietats sintàctiques, prosòdiques i d’estructuració de la informació diferents. A les END amb pivot focalitzat, el sintagma que fa de pivot és focus i va precedit per una ruptura en l’entonació, i hi ha trasllat de cap a cap en els dos constituents coordinats (és a dir, el pivot és ex situ). Contràriament, a les END amb pivot no focalitzat aquest element no és focus, no va precedit per cap ruptura entonacional i ocupa la seva posició canònica (és a dir, és in situ). Aquest tipus d’END és conseqüència d’un procés d’elisió del primer conjunt de la coordinació o d’una relació de multidominança del pivot.

Keywords

• elevació del nus dret
• trasllat de cap a cap
• focus
• elisió
• multidominança
• construccions parentètiques