Haidé (Dec 2019)
Jeroni Zanné, el marbre pentèlic contra la «paraula viva»
Abstract
En el ric formigueig de corrents estètics que conviuen durant el Modernisme, una aportació molt significativa va ser la de Jeroni Zanné i els seus seguidors, que van maldar per implantar el conreu d’una poesia formalment elaborada, bàsicament de tipus parnassià. Aquesta poesia era molt diferent de la que propugnava Maragall, i els seus seguidors, amb la teoria de la paraula viva. Aparentment, Zanné ignora completament Maragall, però en el fons podem entendre la seva poesia com una resposta a l’opció maragalliana i l’obertura de nous camins en la cerca d’una poesia més propera al que s’estava fent a Europa en aquells moments.
