La traducció de la veu «legitimació» al francés: un concepte de dret processal administratiu inexistent en el dret francés?

Abstract

Aquest article tracta del greu problema de traducció al francès de la veu legitimació. En efecte, la legitimació és un concepte específic del dret administratiu espanyol i molt recent perquè es va crear gràcies a la Llei jurisdiccional de 27 de desembre de 1956. Així, aquest concepte no existeix en el dret administratiu francès. No obstant això, l’estudi de la definició històrica de la veu legitimació, present implícitament en la jurisprudència inestable i poc coherent del segle XIX, permet determinar-ne els elements, la carència dels quals afecta ara clarament i només l’admissibilitat de la demanda del recurrent, cosa que no es va admetre abans del 1956. Mentre que la legislació ha aclarit la definició i l’abast de la noció de legitimació, els juristes i els traductors cometen errors en fer-ne la traducció al francès perquè no han entès la interpretació monista francesa de la legitimatio ad causam. En efecte, el dret administratiu francès confon la legitimació amb el seu resultat: l’admissibilitat del recurs. Per tant, només es pot traduir per una veu que inclogui l’ambivalència del concepte de legitimació i la sanció de la seva carència. Així, l’article dóna una solució justificada i il·lustrada a un problema important de traducció al francès que sempre es planteja però que mai s’ha estudiat des del punt de vista lingüisticojurídic comparat.