Collectanea Botanica (Dec 1992)

Euphorbia L. subsect. Esula (Boiss. in DC.) Pax in the Iberian Peninsula. Leaf surface, chromosome numbers and taxonomic treatment

  • Julià Molero,
  • Anna María Rovira

DOI
https://doi.org/10.3989/collectbot.1992.v21.98
Journal volume & issue
Vol. 21
pp. 121 – 181

Abstract

Read online

Presentem l’estudi taxonòmic dels representants d'Euphorbia subsect. Esula a la Península Ibèrica. Prèviament, s'inclou un primer capítol dedicat a l'estudi de les epidermis foliars i un segon capítol sobre nombres cromosòmics. El capítol dedicat a les epidermis foliars ofereix l'estudi amb el microscopi òptic i amb el MER de les fulles de 45 poblacions de tàxons ibèrics i europeus de la subsecció. Els caràcters analitzats han estat el model cel-lular. la morfologia de les cèl-lules i dels estomes (relleu primari i secundari) i les ceres epicuticulars (relleu terciari). Alguns microcaràcters epidèrmics s'han mostrat especialment útils en taxonomia. Així. el tipus bàsic d'estoma i el model de distribució d'estomes a les du es cares de la fulla, són caràcters que permeten separar tàxons tan pròxims com E. esula L. subsp. esula d'E. esula L. subsp. orientalis (Boiss. in D.C.) Molera &Rovira. El tipus morfològic de ceres epicuticulars també permet distingir E. graminifolia Vill. d'E. esula aggr.; i dins d'E. nevadensis Boiss. & Reuter. la subsp. bolosii Molero & Rovira de la resta de subespècies. La prospecció citogenètica ha detectat la presència de tan sols el citòtip diploide (2n=20) per a E. cypatissias L. i E. esula L. subsp. esula a la Península Ibèrica. Per a E. Nevadensis sj . es descriu per primera vegada un complex poliploide de base x=10, on el nivell diploide (2n=20) es present a totes les subespècies; el nivell tetraploide (2n=40) es presenta a E. nevadensis subsp. nevadensis i el nivell hexaploide (2n=60) es dóna a E. nevadensis subsp. bolossii. El nombre cromosòmic no és una dada que pugui ésser utilitzada taxonòmicament. La diferenciació citogenètica ha seguit en E. nevadensis un camí propi, aparentment no relacionat amb el procés de diferenciació morfològica. El tractament taxonòmic final pretén ésser coherent amb els resultats de l'estudi epidèrmic i amb la micromorfologia de les granes, integrant els caràcters útils. En aquest apartat, s'inclouen aspectes nomenclaturals, de tipificació, descriptius. claus, ecologia i distribució geogràfica. Es descriu un nou taxon: E. nevadensis Boiss. & Reuter subsp. bolosii Molero & Rovira; s'estableix la nova combinació E. esula L. orientalis (Boiss. in DC.) Molero & Rovira. E. sennenii Pau s'integra a la sinonímia d' E. nevadensis Boiss. & Reuter subsp. aragonensis (Loscos & Pardo) Bolòs & Vigo.

Keywords