Infància sota el sistema de protecció: el benestar subjectiu i la centralitat dels seus drets

Abstract

La Llei 14/2010, del 27 de maig, dels Drets i les Oportunitats en la Infància i l’Adolescència en el seu preàmbul «reconeix el dret de totes les persones menors d’edat a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i benestar en el context familiar i social». Així mateix, segons l’article 1, l’objecte d’aquesta llei és promoure el benestar dels infants i les actuacions de prevenció, atenció, protecció i participació per tal de garantir l’exercici dels seus drets, l’assumpció de les seves responsabilitats i l’assoliment del seu desenvolupa­ment integral. L’Administració pública, doncs, té l'obligació d’assegurar el compliment dels drets de la infància que es troba sota el sistema de protecció. Però què en pensen els infants i adolescents sobre el compliment d’aquests drets? I com afecta això l’avaluació del seu benestar subjectiu? A partir d’un estudi de cas de l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) del Vallès Occidental, i amb un disseny metodològic mixt seqüencial, aquest article exposa, d’una banda, la centralitat que ocupa la percepció de la garantia dels drets a l’hora d’avaluar el benestar subjectiu de la infància i adolescència que es troba dins del sistema de protecció; d’altra banda, mostra que la manca de l’exercici d’aquests drets percebuda apareix com a fil connector de totes les entrevistes realitzades. Finalment, es discuteix sobre la consegüent necessitat d’establir mecanismes per fer efectius els drets dels infants en el marc del sistema de protecció.

Keywords

• infància sota el sistema de protecció
• drets
• benestar subjectiu
• mecanismes públics