Reflexions sobre el buddhisme

Abstract

Les doctrines essencials del buddhisme primitiu es troben amb gairebé tota certesa en l'Antic Cànon Pali. Ni rastre de doctrines secretes, ni d'afirmacions dogmàtiques. El buddhisme és una religió en el sentit d'una tendència a l'Absolut. Històricament, el buddhisme emergeix en un context social de tolerància religiosa. Va mantenir parcialment les antigues tradicions, i va introduir nous principis, com la inexistència de Déu (anissara) i la inexistència del jo (anatta). Rebutja l'autoritat dels Vedas. La doctrina del buddhisme pot reduir-se a un doble principi: a) Existeix el condicionat i la seva causa; b) existeix l'incondicionat i un camí a ell. Atès que “condicionat” equival a “dolorós”, el doble principi condueix a la formulació de les Quatre Nobles Veritats: 1. El dolor existeix; 2. I la seva causa; 3. El cessament del dolor existeix; 4. I la seva causa. El condicionat, el dolor, és el món, concebut com alguna cosa irreal, des de dos principis: el físic (rupa) i l'immaterial (nama). El món com a recurrència del dolor és el samsara. Té la seva causa, per tant, pot ser detinguda. L'incondicionat, el transfenomènic, s'uneix amb la noció de nibbana, la consciència profunda, expressant la il·luminació. En aquest sentit, el camí del nibbana és coneixement.