Deute públic i renda censalista al País Valencià en el segle XV. Una proposta d’interpretació

Abstract

L’emergència de la nova fiscalitat –de la Corona, de les ciutats i del regne– va ser, sens dubte, una de les grans transformacions polítiques i econòmiques del final de l’edat mitjana. Amb l’impost va aparèixer un deute públic consolidat que, en la Corona d’Aragó, es va desenvolupar mitjançant el censal, un instrument financer semblant a les rentes constituées franceses o les perpetual annuities angleses. A partir del cas del País Valencià, pot assajar-se una estimació del volum de rendes generat pel deute públic i de com es distribuïen des del punt de vista geogràfic i social. Així doncs, en aquest article s’estudia en quins nivells de la xarxa urbana es concentraven aquests recursos i quins grups socials eren els seus principals beneficiaris, amb especial atenció a la noblesa, que va trobar en aquesta forma d’ingressos un complement al declivi o a la insuficiència de la renda feudal en una època de reestructuració de la societat.

Keywords

• deute públic
• censals
• renda feudal
• fiscalitat
• noblesa
• corona d’aragó
• edat mitjana