Llengua & Literatura (May 2012)

La creativitat lèxica de Josep Maria de Segarra: el cas de la <i>Divina comèdia</i> Josep Maria de Sagarra’s Lexical Creativity: the Case of <i>La Divina Comèdia</i>

  • Dídac Pujol

DOI
https://doi.org/10.2436/l&l.v0i0.60551
Journal volume & issue
Vol. 0, no. 0
pp. 39 – 62

Abstract

Read online

Aquest estudi tracta dels neologismes encunyats per Josep Maria de Sagarra a la seva traducció de La Divina Comèdia de Dante, publicada entre 1947 i 1951. L’article fa un buidatge de La Divina Comèdia traduïda per Sagarra i llista els mots (un total de 113) que no es troben en els principals diccionaris de la llengua catalana. De les 113 paraules que no figuren en els diccionaris, s’argumenta que 96 són neologismes encunyats per Sagarra en la seva traducció. La resta de paraules fins arribar a 113 són o bé variants ortogràfiques o bé mots que, tot i no figurar en els diccionaris, han estat usats prèviament per altres escriptors. L’article classifica els neologismes de Sagarra segons els processos de formació dels mots, bàsicament la composició i la derivació. Dins la derivació destaca la sufixació, un procés del qual es dóna la casuística detallada aplegant els fenòmens en diferents subgrups. A més, es quantifica la freqüència d’ús de cadascun dels mecanismes de creació de neologismes. A les conclusions s’apunten dos possibles motius de la creativitat lèxica de Sagarra.This paper studies the neologisms coined by Josep Maria de Sagarra in his translation of Dante’s Divine Comedy, published between 1947 and 1951. The article combs through La Divina Comèdia translated by Sagarra and lists the words (a total of 113) that cannot be found in the leading dictionaries of the Catalan language. Out of the 113 words that do not appear in the dictionaries, it is argued that 96 are neologisms coined by Sagarra in his translation. The remaining words are either orthographic variants or words that have been previously used by other writers, even though they do not appear in the dictionaries. The article classifies Sagarra’s neologisms according to the processes of word formation, basically composition and derivation. Within derivation one device Segarra often used is suffixation, a process for which a detailed typology is given by categorising the phenomena into different subgroups. The article also quantifies the frequency with which each of the mechanisms to create neologisms was used. The conclusions posit two possible reasons for Sagarra’s lexical creativity.

Keywords