Eudald Pradell: artesà i «home de lletres»

Abstract

Amb la substitucio progressiva de les velles lletres gotiques provinents del periode incunable, i l’us cada vegada mes normalitzat dels caracters romans, els tallers d’impremta espanyols es varen veure obligats a treballar quasi exclusivament amb la lletra fosa en els escassos jocs de matrius adquirits a Franca o als Paisos Baixos, o be amb els tipus arribats directament de les principals foneries estrangeres. La tradicional falta de creacio autoctona de caracters d’impremta provoca una dependencia absoluta del material importat, tot i que el seu alt cost el feia gairebe inaccesibles per als empobrits membres d’aquest sector. Despres de mes de dos segles de decadencia la impremta espanyola experimenta, a la segona meitat del segle XVIII, un evidente ressorgiment. Aquesta nova situacio de prosperitat va permetre que alguns dels artesans mes destres emprenguessin l’aprenentatge de la di cil tasca de fabricar punxons i matrius i endegar aixi la produccio de nous caracters. Eudald Pradell (1721-1788), artesa de Ripoll, sempre ha estat considerat com el primer que va gravar lletres a Espanya, tot i que curiosament sembla que no sabia llegir ni escriure. Gracies a la seva tasca precursora va aconseguir la proteccio reial, i diversos reconeixements, com ara el seu ingres, l’any 1768, com a conferent en el ram d’art de la Reial Conferencia Fisica de Barcelona.

Keywords

• tipografi a
• tipus d’impremta
• ofi cis-Espanya-segle XVIII