Catalan Journal of Linguistics (Sep 2013)
Sobre el deísmo. Un altre cas de variació en el sistema de complementació de l’espanyol
Abstract
El propòsit d’aquest treball és oferir una descripció suficient d’una construcció no normativa de l’espanyol actual coneguda amb el nom de deísmo. El deísmo es pot definir com l’ús de la preposició de davant d’una oració subordinada d’infinitiu, com ara No permito a mis hijos de llegar tarde ‘No permeto als meus fills arribar tard’. Aquesta estructura no és gens desconeguda en les variants cultes d’altres idiomes romànics, però en espanyol ha quedat confinada sobretot als dialectes meridionals. A partir de les dades subministrades pels parlants de Castella - la Manxa, s’oferirà una anàlisi detallada de la construcció, a més d’un breu informe dels fets de naturalesa similar d’Andalusia, Extremadura i Amèrica. Finalment, abordarem la presència de deísmo també al castellà antic i clàssic abans de completar el panorama amb l’atenció a l’ús de les mateixes estructures a la Romània occidental, de manera que puguem disposar de les claus necessàries per tal de entendre el fenomen dins del context més ampli de la variació que experimenten els sistemes romàniques de subordinació.
Keywords
