Els actes de parla en la vida política i la seva reglamentació jurídica. A propòsit d'Herri Batasuna i la seva estratègia parlamentària

Abstract

La polèmica suscitada per la manera en què els diputats del partit basc Herri Batasuna van acatar la Constitució Espanyola després de les Eleccions Generals de 1989 és l'objecte d'aquest treball. L'expressió que van emprar va ser: «Por imperativo legal, sí prometo», frase que la majoria de polítics espanyols va interpretar com a no vàlida, tot i que, més tard, el Tribunal Constitucional va reconèixer la plena condició de diputats dels membres d'Herri Batasuna. Des d'un punt de vista lingüístic, l'autor argumenta que l'acte d'acatament a la Constitució no és realment un jurament o una promesa, tal com es va tendir a interpretar. L'autor aclareix les divergències entre l'acte de «promesa» i el d'«acatament », alhora que remarca l'ambigüitat que presenta el reglament del Congrés, on no s'establia cap fórmula tancada per dur a terme l'acatament. Una resolució de Presidència del Congrés sobre aquest tema va afegir una altra qüestió a la polèmica; els diputats d'Herri Batasuna van ser els únics a qui es va exigir sotmetre's a aquesta nova disposició, perquè van atacar la Constitució dies més tard que la resta dels diputats. «Lògica de la conversa i actes de parla» és la segona part del treball, on l'autor, comparant diferents articles sobre el tema, analitza la possible anomalia causada per l'apèndix que els diputats d'Herri Batasuna van afegir a les seves promeses, i conclou que els sobreenteses que es derivaven de les fórmules emprades no servien per anul·lar el valor semàntic del verb «prometre», que sí van pronunciar. Al darrer apartat, l'autor tracta de la manipulació política de les paraules i planteja el tema en el cas del Senat, on el reglament detalla de manera explícita la manera d'acatar la Constitució. L'autor opina que aquests tipus de fórmules amb caràcter tancat són impròpies d'un estat democràtic.