Cinc consideracions sobre la ciutat imperfecta. El cas de València

Abstract

El present manuscrit versa sobre el «futur imperfecte» com a reacció contra el moviment modern, que va creure en les utopies. La crítica del moviment modern arquitectònic i urbanístic va ser, a partir d’un determinat moment, necessària i justa, però no ha aconseguit articular-se d’una manera coherent. Ha posat en circulació conceptes amb un fonament precari, alhora que tergiversa alguns dels tradicionals, presentant-ne una imatge devaluada. Entre els primers, hi ha la idea del «verd urbà» i de la «naturalització» o «renaturalització» de la ciutat. Entre els segons, la idea que es té d’alguns espais urbans tradicionals com la «plaça». Uns i altres entren en contradicció amb la noció de ciutat en general i amb l’evolució de la ciutat moderna en particular. La pràctica del «disseny», entès com a imposició d’un repertori de recursos escenogràfics —en definitiva, heretats del moviment modern—, sembla ser el refugi d’aquestes incomprensions i contradiccions. Totes aquestes idees s’il·lustren amb exemples que prenen fonamentalment la ciutat de València com a cas d’estudi.

Keywords

• naturalitzar la ciutat
• territori
• verd urbà
• desplaçament ocupacional
• disseny
• plaça
• trànsit rodat