IDP (Nov 2014)
El bloqueig de llocs web: evolució o revolució? Deu anys d’aplicació de les lleis de drets d’autor entre particulars
Abstract
L’observança de la legislació sobre drets d’autor entre particulars funciona de la mateixa manera a tota la UE? Des de la creació de Napster, la còpia domèstica d’arxius digitals ha emprès el vol. Els primers proveïdors de programari o d’infraestructures per a l’intercanvi il·legal d’arxius van ser considerats responsables subsidiaris o contributius d’una infracció de drets d’autor. Com a resposta, van diluir ràpidament la cadena de responsabilitats fins al punt que ni els productors de programari ni els proveïdors de serveis van poder ser considerats responsables. Baixant de nivell en la cadena de comunicació, els titulars de drets exigeixen ara que els proveïdors d’internet els facilitin l’accés als usuaris finals per a ajudar-los a fer complir els seus drets. Aquest article aborda la jurisprudència relativa a l’aplicació dels drets d’autor per part dels proveïdors d’internet d’arreu d’Europa. A primera vista, l’aplicació dels drets d’autor ha estat harmonitzada per mitjà d’una sèrie de directives, i l’article 8(3) de la Directiva de drets d’autor (2001/29/EC) estableix que els estats membres de la UE han de garantir la posició dels titulars de drets en relació amb els requeriments judicials contra els proveïdors d’internet. Problema resolt? Aquest article analitza la jurisprudència de Dinamarca, Irlanda, Bèlgica, Noruega, Anglaterra, Països Baixos, Àustria i el Tribunal de Justícia de la UE. A més, examina les pràctiques legals vigents a Alemanya. El període de temps cobert per la jurisprudència va del 2003 al 2013; la jurisprudència ajuda a entendre millor les diferències que encara subsisteixen després de la implantació de la directiva.
Keywords
