Alteritat i relació educativa en entorns vulnerables

Abstract

L’article sorgeix d’un procés de formació realitzat en dos centres escolars que acullen alumnes que provenen d’entorns familiars vulnerables a nivell social. Els objectius eren diversos: saber què acosta els docents a aquests centres; fins a quin punt s’hi senten implicats i què els ajuda a fer front als reptes que hi van sorgint. Hem considerat tres espais per obtenir-ne les dades: les converses amb l’equip directiu, les sessions de formació amb els mestres i la producció de textos reflexius. En aquest treball ens centrem en els resultats obtinguts després d’analitzar els textos reflexius escrits pels mestres tot seguint categories de l’anàlisi del discurs. Els resultats posen en evidència dues qüestions. La primera és que la relació educativa es construeix partint d’una obertura cap a la diversitat de gramàtiques presents a les aules. La segona és que els reptes que presenten els centres que acullen una població vulnerable es poden afrontar quan hi ha una implicació col·lectiva. La nostra conclusió és que, per tal de conèixer com es construeix la relació educativa, és necessari saber què fan els docents i, a més, acostar-se a la disposició afectiva que mantenen envers l’experiència en la qual es troben implicats.

Keywords

• text reflexiu
• identitat professional
• formació de mestres
• contingència
• hermenèutica
• vulnerabilitat