La revolució litogràfica. De l’home gravador a l’home gràfic

Abstract

Aquestes ratlles són producte d’una reflexió sobre el valor de la litografia, procediment de reproducció gràfica la invenció del qual, a finals del segle XVIII, havia de capgirar el món de la comunicació impresa. Fins aleshores, la difusió de la imatge havia estat possible mitjançant diverses tècniques de gravat, un treball mecànic propi de la mà de l’ésser humà des dels seus orígens socioculturals. A partir de llavors, gràcies en part a l’atzar, i en part a l’observació i l’anàlisi d’Aloys Senefelder, el gravat fou superat per la química. El dibuixant litògraf podia fer la seva obra sobre la pedra sense necessitat de ser traduït per un gravador. Per primera vegada, s’havia superat l’esclavatge de la traducció gràfica en el camp de la reproducció. El món de la imatge —i en una bona part el llibre il·lustrat— en fou el més beneficiat. La comunicació visual des d’aleshores experimentà una veritable revolució: imatges de primera mà podien ser reproduïdes en un nombre ben elevat. La imatge es popularitzà. Tanmateix, la revolució litogràfica fou una revolució de transició, a mig camí entre l’art i la indústria, que restà superada per la revolució fotomecànica.

Keywords

• arts gràfiques
• comunicació visual
• il·lustració de llibres