Revista Catalana de Dret Públic (Jun 2006)
El sistema de finançament en la reforma de l'Estatut català. És compatible amb l'ordre constitucional?
Abstract
La Constitució, en matèria d’organització territorial de l’Estat, és dret en canvi. No és possible d’interpretar avui el títol VIII i l’organització territorial de la mateixa manera com es va fer quan s’aprovà la Constitució. La mutació constitucional legitima també la mutació del bloc de constitucionalitat i, en especial, la reforma dels estatuts d’autonomia, en la qual s’insereix l’aprovació d’un nou Estatut per a Catalunya. El nou sistema de finançament de la Generalitat de Catalunya s’inclou en el títol VI de la Proposició de llei orgànica per la qual s’estableix l’Estatut d’autonomia de Catalunya i es deroga la Llei orgànica 4/1979. Els estatuts d’autonomia, com a normes institucionals bàsiques, són normes de caràcter paccionat, que poden contenir referències a les competències financeres. Per la seva banda, l’Estat té la competència d’hisenda general —article 149.1.14 de la Constitució— i el seu poder fiscal el delimita la Constitució i el bloc de constitucionalitat, en especial la LOFCA, dictada a partir de la previsió de l’article 157.3 de la Constitució. La LOFCA és expressió de la voluntat unilateral de l’Estat i permet la realització dels principis de solidaritat i coordinació. No atribueix competències a les comunitats autònomes, però sí que les delimita. El finançament de les autonomies es recondueix a un sistema a través del qual es porten a terme els principis de solidaritat i coordinació. Per aquesta raó, el principi de bilateralitat, previst en el nou sistema de finançament per a Catalunya, pot fregar la inconstitucionalitat. En especial, pel que fa a les competències financeres que l’Estatut atribueix a la Generalitat, sobre tot respecte al poder normatiu sobre tots els tributs estatals suportats a Catalunya. L’alternativa podria ser que bona part dels actuals impostos cedits passessin a ser impostos propis de Catalunya, però això exigiria el marc multilateral esmentat abans. L’establiment d’impostos locals ha estat definit pel Tribunal Constitucional com a competència exclusiva de l’Estat en virtut de la seva relació amb el principi de suficiència. Contràriament, la simple referència a la creació de l’Agència Tributària de Catalunya, al marge de la valoració que se’n pugui fer des de la perspectiva de la eficàcia gestora, no s’ha de considerar inconstitucional si es preveuen els instruments adequats de coordinació amb la hisenda de l’Estat. L’acord de gener de 2006 supera bona part d’aquestes objeccions i manifesta de manera expressa una clara intenció de retorn a la multilateralitat. Les referències als impostos cedits i als instruments de solidaritat que conté aquest acord troben més bon encaix a la constitució que la proposta aprovada pel Parlament de Catalunya; cal destacar, a més, la recepció expressa del principi d’ordinalitat.
