El règim jurídic de la toponímia a Astúries. Llums i ombres

Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law. 2007;0(48)

 

Journal Homepage

Journal Title: Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law

ISSN: 0212-5056 (Print); 2013-1453 (Online)

Publisher: Escola d'Administració Pública de Catalunya

LCC Subject Category: Language and Literature: Romanic languages

Country of publisher: Spain

Language of fulltext: Occitan (post 1500), French, Galician, Italian, Catalan, Aragonese, English, Dutch, Spanish, Basque, German

Full-text formats available: PDF, ePUB

 

AUTHORS

José Manuel Pérez Fernández

EDITORIAL INFORMATION

Double blind peer review

Editorial Board

Instructions for authors

Time From Submission to Publication: 12 weeks

 

Abstract | Full Text

La toponímia, entesa com el conjunt de noms de les poblacions i els accidents geogràfics, o com el conjunt de noms dels llocs d’un país, ha constituït un dels aspectes més sagnants de la realitat lingüística d’Astúries, i ha estat una constant reivindicació del moviment de recuperació lingüística (re-Surdimientu). Amb cert retard, s’ha posat en marxa el procés destinat a fer efectiva la demanda de la recuperació dels topònims tradicionals, procés que constitueix l’objecte d’aquest treball, i que és ple de llums i ombres. Una regulació imprecisa, en alguns aspectes, i limitada en d’altres, unida a una voluntat política vacil·lant, explica les dificultats del procés de recuperació, a la qual cosa cal afegir la singularitat que ni l’asturià ni el gallego-asturià (les dues llengües de la comunitat autònoma al costat del castellà) no gaudeixen de l’estatut d’oficialitat (encara que sí que gaudeixen de reconeixement oficial), que aporta una visió enriquidora de la problemàtica de la tutela de les llengües minoritàries sense reconeixement oficial ple i la consegüent tutela dels drets lingüístics dels parlants d’aquestes llengües. Partint d’aquest panorama, en aquest treball s’aborden fonamentalment tres qüestions: en primer lloc, la qüestió competencial, això és, el paper que correspon, principalment, tant a l’Administració autonòmica com a la municipal, i els títols que emparen la seva intervenció; en segon lloc, examinarem com la legislació de règim local afronta la qüestió toponímica, en concret, el procediment administratiu establert per fixar, i modificar si escau, la denominació oficial dels ens locals, cosa que resulta especialment rellevant en el cas de llengües sense estatut d’oficialitat; i en tercer i últim lloc, farem una anàlisi detallada i crítica del vigent règim asturià sobre toponímia, centrat exclusivament en el nom dels ens locals i els seus nuclis de població.