La Generalitat republicana: algunes precisions sobre la seva actuació en matèria de museus i patrimoni

Abstract

La dècada dels trenta del segle XX, especialment els anys compresos dins la Segona República, va constituir el període més brillant de la història dels museus catalans. Va ser aleshores quan les col·leccions artístiques barcelonines van especialitzar-se donant forma, entre d’altres, al Museu d’Art de Catalunya, al Museu d’Arqueologia, o al d’Arts Decoratives; essent la major part dels museus d’art públics de la Barcelona d’avui, amb la divisió que presenten i els edificis que ocupen, fruit d’aquella reestructuració. Durant aquells anys els museus van continuar, però, regint-se com ho havien estat fins aquell moment. No van quedar emparats en una estructura d’estat. Analitzar el paper que van desenvolupar els homes que els governaven, i els que formaven part del Consell de Cultura de la Generalitat, per tal que els projectats museus poguessin esdevenir i perquè les lleis sortides del Parlament català permetessin protegir, definir i actuar sobre el patrimoni artístic, històric i científic de Catalunya, així com el marc competencial del moment i els esdeveniments que succesivament van anar alterant els plantejaments teòrics inicials, és l’objectiu d’aquest treball.

Keywords

• museus
• política cultural
• patrimoni
• Segona República espanyola