Antoni Cellers i el seu entorn: notes sobre arquitectura religiosa vuitcentista

Abstract

L’objectiu del present article és parlar de l’arquitectura religiosa catalana de la primera meitat del segle xix i la vinculació que tenia amb l’estètica neoclàssica, utilitzant com a eix central la figura de l’arquitecte nascut a Lleida Antoni Cellers i Azcona, acadèmic pensionat a Roma i primer director de l’Escola d’Arquitectura de la Llotja. El seu edifici religiós més rellevant és l’església dels escolapis de Sabadell, si bé realitzà uns altres projectes a Barcelona i Lleida. L’estudi que presentem pretén visibilitzar els altres exemples de l’arquitectura religiosa produïda al nostre país per uns altres mestres d’obres i arquitectes acadèmics, com ara Francesc Renart i Arús, Francesc Vila o Josep Mestres, i mostrar que el neoclassicisme, si bé va ser adoptat tardanament a Catalunya, s’hi manifestà profusament sota influències neopal·ladianes durant mig segle.

Keywords

• arquitectura religiosa
• academicisme
• neoclassicisme
• neopal·ladianisme