Revista Catalana de Dret Públic (Dec 2020)
La manca de solidaritat d’Europa davant la crisi humanitària. Qüestionant l’imaginari constitucional de la Unió Europea
Abstract
La constitució i el constitucionalisme de la Unió Europea (UE) són concebuts preferentment com un conjunt d’imaginaris en confrontació, és a dir, relats que competeixen sobre la construcció juridicopolítica d’Europa. Aquests imaginaris han estat històricament fomentats per tecnòcrates i elits polítiques de la UE, però també per diversos actors socials i econòmics, ja siguin demòcrates progressistes o bé grups empresarials influents. Quan els tecnòcrates i les elits es van dedicar al projecte de constitucionalització de la UE cap als anys 90, el que pretenien era legitimar la Unió; perquè aleshores la constitucionalització era necessària en esdevenir la Unió una organització internacional no gaire típica. A pesar que les lleis, la normativa i les polítiques que es van adoptar en l’àmbit de la UE van tenir un impacte en els ciutadans, no van afectar els processos legislatius o de presa de decisions polítiques. La primera part d’aquest treball explica com la identitat constitucional de la Unió Europea s’ha forjat mitjançant la fixació legal de valors, imaginaris i constel·lacions. Tot seguit, s’analitza la creació progressiva de l’imaginari constitucional europeu i els efectes que ha tingut sobre aquest imaginari la manca de respostes adequades a les crisis humanitàries. L’article clou plantejant una sèrie d’interrogants que relacionen el projecte ideològic d’identitat col·lectiva europea, el procés d’integració política i el paper que els valors fundacionals de solidaritat i dignitat humana poden desenvolupar en aquests processos.
Keywords
