Transformacions iròniques de la intriga en dos contes de Pere Calders i Jesús Moncada

Abstract

El relat policíac d’enigma basa l’eficàcia de la seua fórmula en la construcció d’una intriga a base de combinar incertesa i anticipació. La combinació entre previsibilitat i variació genera uns estereotips de gènere que el lector identifica fàcilment i en els quals fonamenta la seua lectura. Mosques a millor vida, de Pere Calders, i L’assassinat de Roger Ackroyd, de Jesús Moncada, adopten un ús distanciat dels tòpics codificats del relat policíac d’enigma, amb un filtre irònic que en denuncia els mecanismes i la banalitat: mitjançant el recurs hipertextual del pastitx, en el cas de Calders, i l’ús de la intertextualitat, en el conte de Moncada, els dos contes desplacen l’atenció de la història a la dimensió metaficcional.

Keywords

• Relat policíac d’enigma
• hipertextualitat
• intertextualitat
• Pere Calders
• Jesús Moncada.