Els verbs de canvi d'estat del català i l'alternança causativa: una proposta sintàctica

Abstract

En aquest treball analitzem la participació dels verbs de canvi d'estat del català en l'alternança causativa. En revisem les classificacions fetes, però finalment les rebutgem per la seva insuficiència empírica i teòrica. Analitzem especialment la participació dels verbs de canvi de causa interna en l'alternança i els casos en què legitimen la construcció causativa fins i tot amb un subjecte agentiu. Per tal d'explicar aquests casos, postulem la necessitat d'un principi cognitiu que complementi la Direct Causation Condition proposada per Rappaport Hovav i Levin (2012). Aquesta anàlisi, i la de la legitimació dels adjunts agentius o causals en les construccions de l'alternança i de les passives, ens menen a postular, seguint l'enfocament neoconstruccionista d'Alexiadou, Anagnostopoulou i Schäfer (2015), cinc estructures sintàctiques que donin compte del seu comportament sintàctic. En conclusió indiquem que només la diferència entre arrels que lexicalitzen la manera o l'estat resultant és pertinent per explicar la participació de les arrels en l'alternança.

Keywords

• Verbs de canvi d'estat
• alternança causativa
• estructura argumental sintàctica
• català