Balanç dels canvis en la garantia de la qualitat en l’educació superior a Portugal entre 2007 i 2015

Abstract

Aquest article documenta l’evolució que ha tingut lloc a Portugal després de l’adopció del nou marc de garantia de la qualitat en l’educació superior en 2007. Els resultats més evidents de les operacions de la nova agència d’avaluació i acreditació de l’educació superior s’han observat principalment en l’àmbit de l’oferta d’ensenyaments. Les activitats d’acreditació han donat lloc, entre 2009 i 2015, a una reducció del 40 % de l’oferta inicial d’ensenyaments (Sin et al., 2016). Aquesta reducció s’ha sentit principalment en les institucions privades, la qual cosa demostra que la qualitat dels ensenyaments era un problema que afectava principalment el sector privat. Una altra conseqüència ha sigut un enfocament més formal i més sistemàtic entre les institucions pel que fa a la qualitat a través de la implementació de sistemes interns de garantia de la qualitat. Aquests sistemes han estat impulsats per una lògica de prestació de comptes i no per una reflexió interna genuïna que involucrés totes les parts interessades i que podria conduir a la millora. Per aquesta raó, els acadèmics semblen percebre que el principal efecte de la garantia interna de qualitat en l’ensenyament i l’aprenentatge és negatiu, la qual cosa es deu principalment a l’augment de la burocràcia, mentre que els efectes positius són encara bastant modests.