BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació (Dec 2003)
Les set vides del paper : formats de presentació i models de distribució en línia dels treballs publicats en revistes científiques digitals
Abstract
Estudi tipològic sobre les fórmules de publicació i les vies d’accés a la bibliografia científica en l’entorn actual de comunicació digital i en xarxa. Es parteix del concepte d’article de revista com a unitat ben definida i estable en l’entorn imprès, i com a nucli sobre el qual s’ha fonamentat la comunicació acadèmica i professional des del naixement de la revista científica en el segle XVII. S’analitzen les transformacions que permet l’entorn digital en la comunicació científica i es descriuen algunes de les pràctiques observades entre autors, institucions de recerca, empreses editorials i institucions bibliotecàries com a resposta a les noves possibilitats de l’article tant com a producte com pel que respecta al procés de crear-lo i distribuir-lo. Aquestes transformacions afecten la naturalesa mateixa de l’article com a unitat mínima, única i estable de comunicació científica. Es conclou que sota formes documentals d’agregació editorial i de control bibliogràfic ben diferenciades, a voltes simultànies o àdhuc aparentment contradictòries, aflora una comunicació científica més plural. Aquesta pluralitat es concreta en més possibilitats de comunicació per als autors, menys nivells d’intermediació quant als agents que intervenen i afegeixen valor al producte, més disponibilitat per als usuaris des del punt de vista econòmic i d’accés, i més interacció i riquesa de continguts gràcies a les noves possibilitats multimèdia i hipertextuals.Study of the publication models and the means of accessing scientific literature in the current environment of digital communication and the web. The text introduces the concept of journal article as a well-defined and stable unit within the publishing world, and as a nucleus on which professional and scholarly communication has been based since its beginnings in the 17th century. The transformation of scientific communication that the digital world has enabled is analysed. Descriptions are provided of some of the practices undertaken by authors, research organisations, publishers and library-related institutions as a response to the new possibilities being unveiled for articles, both as products as well as for their creation and distribution processes. These transformations affect the very nature of articles as a minimal unit -both unique and stable- of scientific communication. The article concludes by noting that under varying documentary forms of publisher aggregation and bibliographic control -sometimes simultaneously and, even, apparently contradictory- there flourishes a more pluralistic type of scientific communication. This pluralism offers: more possibilities for communication among authors; fewer levels of intermediaries such as agents that intervene and provide added value to the products; greater availability for users both economically speaking and from the point of view of access; and greater interaction and wealth of contents, thanks to the new hypertext and multimedia possibilities.Estudio tipológico sobre las fórmulas de publicación y las vías de acceso a la bibliografía científica en el actual entorno de comunicación digital y en red. Se parte del concepto de artículo de revista como unidad bien definida y estable en el entorno impreso, y como núcleo sobre el cual se ha fundamentado la comunicación académica y profesional desde el nacimiento de la revista científica en el siglo XVII. Se analizan las transformaciones que permiten el entorno digital en la comunicación científica y se describen algunas de las prácticas observadas entre autores, instituciones de investigación, empresas editoriales e instituciones bibliotecarias como respuesta a las nuevas posibilidades del artículo tanto como producto como en lo que respecta al proceso de crearlo y distribuirlo. Estas transformaciones afectan a la misma naturalesa del artículo como unidad mínima, única y estable de comunicación científica. Se concluye señalando que, bajo formas documentales de agregación editorial y de control bibliográfico bien diferenciadas, a veces simultáneas o incluso aparentemente contradictorias, aflora una comunicación científica más plural. Esta pluralidd se concreta en más posibilidades de comunicación para los autores, menos niveles de intermediación en cuanto a los agentes que intervienen y añaden valor al producto, más disponibilidad para los usuarios desde el punto de vista económico y de acceso, y más interacción y riqueza de contenidos gracias a las nuevas posibilidades multimedia e hipertextuales.
