Variació a les interfícies en iberoromànic: ordre de paraules i prosòdia en espanyol i en català

Abstract

En aquest estudi investiguem la interacció entre l’ordre de mots i la prosòdia a l’hora d’expressar la modalitat i diferents construccions de focus en una sèrie de dialectes del català i de l’espanyol. Hem analitzat un corpus obtingut mitjançant dues tasques: a) una tasca de producció dissenyada per obtenir diferents construccions de focus mitjançant parells de pregunta-resposta amb petites històries presentades a partir de figures i b) la metodologia de la tasca de compleció del discurs. Les dades recollides s’han analitzat prosòdicament i sintàctica. Les nostres dades confirmen que en català i en espanyol la prominència entonativa tendeix a recaure al final de l’oració, però això és del tot cert només en les declaratives de focus ample, ja que la prominència principal pot recaure a l’inici de l’oració en les declaratives de focus informatiu en català oriental i en espanyol del País Basc o restar in situ tant en les declaratives de focus informatiu com en les de focus contrastiu (especialment en valencià o espanyol). Quant a la modalitat interrogativa, podem fer una distinció important entre les llengües que poden presentar inversió del subjecte-verb en les interrogatives directes (valencià i espanyol) i les llengües que no (català oriental). En català oriental el subjecte apareix dislocat.

Keywords

• ordre de paraules
• prosòdia
• focalització
• modalitat declarativa
• modalitat interrogativa
• variació dialectal