Variació funcional i expressió de l'evidencialitat en el català del s. XV: la traducció de Les paradoxa de Ferran Valentí

Abstract

Resum: L’anàlisi comparativa de l’obra de Ciceró Paradoxa Stoicorum i la traducció del s. XV fetaper Ferran Valentí és d’alguna utilitat des de la perspectiva lingüística. En aquest article, examinemun element d’interès per a la semàntica del català: l’expressió de l’evidencialitat mitjançant algunsverbs com jutjar, estimar, pensar, sentir, etc. En aquest estudi, observem com tradueix Valentí elsverbs llatins en català i provem de reconèixer quins evidentials del català medieval són el resultatd’una interferència del llatí. L’objectiu és establir el valor evidencial de cadascun d’aquests verbs i feraixí un primer acostament a l’expressió de l’evidencialitat en un registre formal del català medieval.Paraules clau: Evidencialitat, Català antic, Ferran Valentí, Onomasiologia, Registre lingüísticAbstract: A comparative analysis of the work of Cicero Paradoxa Stoicorum and the 15thtranslation by Ferran Valentí is of some linguistic utility. In this article, we examine a point ofinterest to Catalan semantics: the expression of the evidentiality by means of some verbs suchas jutjar, estimar, pensar, sentir, etc. In this study, we note how Valentí translates the Latin verbsin Catalan and we try to recognize which evidentials in the Medieval Catalan are the result of aninterference from a form that is peculiar to Latin. The aim is to establish its evidential value in orderto describe the formal uses of evidentiality in Medieval Catalan.Keywords: Evidentiality, Old Catalan, Ferran Valentí, Onomasiology, Linguistic register