Europeïtzació i in(ter)dependència de Catalunya

Abstract

La Unió Europea ha ultrapassat moltes de les velles prerrogatives de la independència nacional westfaliana, incorporant la rellevant funció de la interdependència entre els seus estats membres. A l’interior d’aquests darrers hi ha comunitats subestatals que reclamen simultàniament més autogovern i més Europa. L’objectiu últim de tals processos polítics en el Vell Continent és fer congruent i consistent la subsidiarietat territorial amb l’autonomia política en el marc de la legislació i les institucions europees. La primera part d’aquest article es concentra en la idea d’una unió cada vegada més estreta a Europa basada en la implementació de la subsidiarietat territorial, juntament amb la rendició de comptes democràtica d’una governança multinivell, la fi última de la qual és preservar el Model Social Europeu. La segona part il·lustra alguns de tals desafiaments amb una anàlisi del significat d’independència que s’ha desenvolupat en una nació sense estat com Catalunya. En el conjunt d’Espanya, l’absència d’acomodament territorial, al costat d’una llarga dicotomia centre-perifèria de llarg recorregut, han donat pas en els últims temps a estratègies secessionistes del nacionalisme català. En l’última secció del text es pondera la manera com el desenvolupament d’un localisme cosmopolita pot optimitzar en el context global la independència i interdependència de nacions sense estat com Catalunya.

Keywords

• Catalunya, europeïtzació, independència, governança multinivell, localisme cosmopolita, subsidiarietat.