La fórmula «in dubio» en la jurisprudència actual

Abstract

En aquest article s'analitzen grups sintàctics, oracions i expressions llatines que, encara que no presenten un verb, expressen continguts modals semblants a les oracions. S'estudia específicament el grup preposicional integrant de l'expressió fixa in dubio pro reo des del punt de vista etimològic i gramatical, el seu paral·lelisme amb altres màximes del dret romà, els tecnicismes creats per designar conceptes jurídics nous i la seva freqüència d'aparició en la jurisprudència del Tribunal Suprem (TS) en el període 2011 a 2013. Es comenten divuit principis i màximes de juristes romans o formulades per autors de les compilacions canòniques medievals i en segles posteriors, amb ús real documentat en resolucions de la sales Civil, Penal, Contenciosa Administrativa (C-A) i Social.

Keywords

• Lenguaje judicial
• lengua especializada
• interpretación jurídica.