Notes de les editores

Abstract

Existeixen probes contundents respecte de l’augment de la incorporació dels entorns web 2.0 en l’educació, particularment en l’aprenentatge i l’ensenyament de llengües. Les enquestes indiquen que un nombre creixent d’institucions educatives primàries, secundàries i terciàries tenen accés a les eines web 2.0, tot i que la manera en què aquestes eines poden millorar els processos d’aprenentatge és una qüestió que cal debatre. Sovint la discussió sobre la integració de la tecnologia s’atura en pràctiques específiques, en lloc de considerar la importància que té per als docents d’avaluar críticament el potencial de la tecnologia per millorar i afavorir el processos d’aprenentatge, de manera que s’ajustin a les concepcions actuals sobre la construcció del coneixement. Aquests canvis representen inevitablement nous desafiaments per als actors educatius des de molts angles diferents, un dels més importants dels quals és la forma de preparar la ciutadania per a l’aprenentatge virtual, en un món cada vegada més interconnectat, en què el "coneixement" no és lineal, sinó dinàmic, i sovint construït en col·laboració distribuïda. Les noves concepcions sobre què significa ensenyar i aprendre en entorns digitals reclama més investigació per aprofundir en aquestes qüestions complexes. Amb aquest esperit, els articles d'aquest volum especial observen de prop els fonaments teòrics i també les pràctiques reals que tenen com a objectiu integrar la tecnologia i l'aprenentatge de llengües com a part d'un procés social continu per a la construcció compartida de coneixement de comunicació.