Segle XX (Jan 2022)
Discorsi sul razzismo. Nerezza e antisemitismo nella corrispondenza coi lettori dei rotocalchi italiani (1950-1965)
Abstract
Després de la caiguda de l’imperi colonial italià i del feixisme, el racisme va ser oficialment rebutjat per la recent nascuda República italiana. La Constitució, que va entrar en vigor el 1948, establia que els ciutadans serien considerats iguals davant la llei “sense distinció de raça”. Aquesta negativa, però, no va anar acompanyada d’un debat públic sobre l’impacte i les conseqüències de la legislació racista i an- tisemita del feixisme, ni sobre el paper dels italians en la realització de pràctiques discriminatòries. Al contrari, després de la guerra es va arrelar la narració del “bon italià”, descrita ni com a racista ni violenta. L’article demostra com el racisme no va desaparèixer, però, del debat de la postguerra: l’anàlisi de les intervencions dels periodistes i les cartes dels lectors publicades entre la dècada de 1950 i la meitat dels anys seixanta per algunes de les revistes il·lustrades més populars mostra com els periodistes i els lectors van abordar tema de l’antisemitisme i el racisme contra els negres, juntament amb el tema de la formació de societats multiculturals a Itàlia i a l’estranger. D’una banda, l’article posa de manifest les continuïtats i els trencaments en l’abordatge dels temes d’identitat i alteritat entre la preguerra i la República; d’altra banda, analitza els mecanismes discursius a través dels quals es va establir la idea que els italians no eren racistes, fins i tot als mitjans de comunicació.
