L’enquesta del cens de 2021: coneixement, usos i trajectòries lingüístiques al País Valencià

Abstract

Aquest article analitza una part de la informació demogràfica i lingüística de l’Enquesta de característiques essencials de la població i els habitatges (ECEPOV-2021) que va realitzar l’Institut Nacional d’Estadística (INE) l’any 2021 al País Valencià, com a part del cens del mateix any. S’hi ofereixen percentatges referents al grau de coneixement i ús de les dues llengües oficials, el valencià i el castellà, a tot el territori i, quan és possible, es comparen amb els percentatges dels censos anteriors. Es tenen en compte també les variables demogràfiques bàsiques de l’edat i el lloc de naixement. És la primera vegada que es realitza una enquesta com l’ECEPOV-2021, que inclou preguntes sobre el coneixement del castellà i d’altres llengües estrangeres, així com sobre la llengua inicial i la freqüència amb què s’usen en tres àmbits (en família, amb els amics i a la feina/escola) les llengües parlades més freqüentment, és a dir, el castellà i el valencià. L’anàlisi d’aquestes dades permet diferenciar tres tipus de parlants, segons les seues trajectòries lingüístiques, que donen compte també de l’avanç o del retrocés del valencià.

Keywords

• sociolingüística
• demolingüística
• coneixement i ús del valencià
• avenç del valencià
• retrocés del valencià
• trajectòries lingüístiques
• nous parlants