Què són polítiques lingüístiques justes? Els paradigmes actuals de la justícia lingüística

Abstract

En el marc de la teoria o la filosofia polítiques, les teories de la justícia lingüística s’ocupen d’establir principis amb vocació d’universalitat per determinar què són polítiques lingüístiques justes i, alhora, ofereixen eines per analitzar i avaluar l’adequació de les polítiques lingüístiques existents d’acord amb els principis considerats. D’una banda, aquestes teories identifiquen valors i interessos associats a les llengües i, de l’altra, proposen models per distribuir-los d’una manera justa. Aquest article presenta, en primer lloc, els paradigmes actuals de la justícia lingüística: el seu marc filosòfic, les principals teories contemporànies (l’instrumentalisme, el territorialisme i el pluralisme lingüístics) i els models d’organització de la diversitat lingüística que suggereixen. En segon lloc, en fa una anàlisi crítica centrada en tres punts identificats com a dèficits: la manca d’atenció a la dimensió relacional de la llengua, la visió dicotòmica de la comunicació i la identitat com a valors associats a les llengües, i la subestimació de la rellevància dels contextos empírics tant en la concepció com en l’aplicació dels marcs teòrics. Finalment, proposa una aproximació contextual al cas de Catalunya, tenint en compte la relació entre la política lingüística i l’evolució del sistema d’autogovern.

Keywords

• teoria política
• política lingüística
• justícia lingüística
• instrumentalisme lingüístic
• territorialisme lingüístic
• pluralisme lingüístic
• autogovern
• catalunya