BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació (Jun 2012)

Registre de la memòria col·lectiva del conflicte armat a Colòmbia : un estat de la qüestió

  • Giraldo, Marta Lucía

DOI
https://doi.org/10.1344/105.000001811
Journal volume & issue
no. 28

Abstract

Read online

Objectiu. Indagar sobre la relació entre memòria i arxiu que estableixen els investigadors del conflicte armat colombià. -- Metodologia. Des de la perspectiva dels estats de l'art, analitzem la informació secundària produïda i divulgada a Colòmbia, en l'última dècada, sobre memòria col·lectiva del conflicte. L'estudi de la producció documental ens permet revelar les característiques presents en la descripció, l'anàlisi i la interpretació que fan els investigadors. És a dir, passem de la mera recopilació i l'ordenament dels estudis a formular hipòtesis i traçar camins per continuar estudiant el tema. -- Resultats. Aquest article deriva d'un balanç de les investigacions produïdes en l'última dècada a Colòmbia que prenen les expressions de la memòria col·lectiva com a nucli per a l'anàlisi del conflicte armat. En el cas concret dels arxius, els treballs analitzats permeten fer un diagnòstic de la seva situació en relació amb la protecció dels drets humans al país, del qual es desprenen tres grans temes. En primer lloc, la necessitat de dur a terme un inventari dels arxius de drets humans, patrimonis dispersos molt amplis, entre els quals hi ha: arxius governamentals, d'organismes de víctimes i familiars i de defensa dels drets fonamentals, comissions investigadores i tribunals judicials, col·leccions particulars entorn de persones o temes que actuen o s'aborden durant el conflicte. En segon lloc, es manifesta la urgència de recopilar els materials i organitzar els patrimonis, entre els quals hi ha els que recullen els testimonis efímers de les víctimes, que han servit de suport als investigadors. En tercer i últim lloc, es fa referència a la importància de pensar, des de la disciplina arxivística, en el paper fonamental que compleixen els arxius en la mesura que són memòria i testimoni de la societat, especialment en un país tan colpejat per la violència, on les víctimes no disposen, moltes vegades, dels documents per fer valer els seus drets.Objectives. To investigate the relationship between memory and archive records established by researchers of the Colombian armed conflict. -- Methodology. Taking a state-of-the-art perspective, this paper analyses the secondary information produced and disseminated in Colombia in the last decade related to the collective memory of the conflict. This study of the production of documents allows us to identify the characteristics present in the description, analysis and interpretation that researchers make. In other words, rather than a simple compilation and organisation of the respective studies, we formulate hypotheses and suggest future paths for studying the records. -- Results. This article is based on an assessment of the research undertaken in the last decade in Colombia that take expressions of collective memory as their focus in analysing the armed conflict. In the specific case of the archives, the studies analysed allow us to make a diagnosis of the current situation regarding the protection of human rights in the country. Three main themes emerge: first, the need to build an inventory of human rights records, which represent a very broad and disperse heritage, among which are included: the records of the government, those of organizations of victims and relatives and of human rights defence groups, of investigative commissions and law courts, as well as those held in private collections focused on individuals involved in the conflict or which address topics related to the conflict. Second, there is an obvious urgency to compile the materials and organize the heritage, among which are to be found the documents that report the ephemeral testimonies of the victims, which have served to support the researchers in their work. Third and finally, the importance of thinking from within the perspective provided by the archival sciences is more than apparent, given the fundamental role played by the records as the memory and testimony of society, especially in a country that has suffered such violence and where the victims more often than not have no documents that help them assert their rights.

Keywords