La clàusula «rebus sic stantibus» en la jurisprudència actual

Abstract

A partir de l'atàvic ideal encaminat a aconseguir que el llenguatge jurídic sigui clar, precís i concís, però sense prescindir «del pes de la dogmàtica i de la tradició en l'elaboració de la cultura jurídica», en aquest article s'examina la clàusula rebus sic stantibus, inserida en una oració complexa, reconstruïda a partir de les formulacions documentades en les resolucions del Tribunal Suprem. S’hi revela el seu fosc origen romà i medieval i la seva possible elaboració per part d’algun jurista o escola dels segles XVI-XVII. S’hi descriuen els seus constituents funcionals, les seves possibles interpretacions i el context jurídic del seu ús en el dret internacional i en el dret supranacional europeu. S'hi estudia l'evolució de la doctrina jurisprudencial en l'aplicació de la clàusula des de l'any 1940 fins a l'actualitat i, específicament, en el període 2013-2015, a la Sala Primera Civil, la Sala Tercera Contenciosa Administrativa i la Sala Quarta Social.

Keywords

• Lenguaje judicial
• máxima latina
• interpretación jurídica
• jurisprudencia
• rebus sic stantibus
• contrato.