L'art contemporani com a estímul per jugar amb els nostres límits corporals: Una experiència didàctia en la formació de mestres

Abstract

Actualment, els professors d’Educació Física (EF) tenen una formació insuficient en relació a l’expressió corporal (EC). Això els crea inseguretats davant de metodologies més creatives i obertes. Per això és poc comú veure a les aules propostes que permetin el desenvolupament de l’autoconeixement dels estudiants mitjançant l’EC, cosa que reafirma la necessitat de fer visibles pràctiques que permetin als mestres buscar altres maneres i llenguatges per a realitzar-les. Conscients d’això, en aquest article apostem per analitzar una sessió d’EC amb dotze estudiants del Màster de Professor/a d’Educació Secundària de la Florida Universitaria (Catarroja, València). La sessió parteix de l’art contemporani per treballar els tipus de límits corporals que segons Abrahamsson i Simpson (2011) existeixen gràcies a la interacció que el nostre cos estableix amb el món. Per analitzar la sessió, s’utilitza una anàlisi qualitativa de les reflexions que fan els estudiants en els relats autobiogràfics que elaboren en la matèria Aprenentatge i Ensenyament de l’EF. Podem concloure la manera com el treball dels límits corporals a partir de l’art s’ha de seguir explorant des de l’EC, ja que ens permet noves formes de moviment que afavoreixen l’autoconeixement del nostre cos.

Keywords

• expresión corporal
• educación física
• arte contemporáneo
• límites corporales
• creatividad