L’ús de la intertextualitat de les fonts històriques icòniques en els manuals escolars de la LOMCE

Abstract

Aquest article pretén desenvolupar una anàlisi exploratòria de l’aprofitament didàctic de la intertextualitat que els llibres de text actuals fan de les imatges històriques. El concepte d’intertextualitat sorgeix en el camp de la semiòtica i, aplicat a l’ensenyament de la Història, representa les relacions i discursos inserits en diferents productes culturals que es poden percebre en comparar aquestes produccions. L’ús de les fonts històriques icòniques presenta des d’aquesta perspectiva grans possibilitats per al desenvolupament històric i l’alfabetització visual dels estudiants. D’aquesta manera, s’opta per un mètode d’anàlisi mixt, basat en criteris quantitatius i qualitatius, de les activitats que apel·len a aquest tipus de fons en 12 manuals escolars d’Educació Primària circumscrits a l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana. Els resultats indiquen que, a més d’oferir-se un nombre escàs de tasques que conviden a combinar diverses imatges, les plantejades en l’actualitat fomenten un apropament superficial que no incideix en aspectes rellevants per al tractament de les fonts històriques, com la seva autoria o el seu context d’aparició. Aquesta forma d’acostar-se a les fonts històriques resulta molt limitada si es desitja fomentar un coneixement crític i un pensament històric complex des de l’ensenyament de les Ciències Socials.

Keywords

• libros de texto
• fuente histórica
• imagen didáctica
• intertextualidad
• pensamiento histórico