Dictatorships & Democracies (Oct 2018)
El Brasil en la Barcelona de postguerra
Abstract
L’article pretén presentar la recepció de la poesia brasilera en el context català de la primera postguerra. Les autoritats franquistes van propiciar un nou marc de relacions culturals amb el continent americà i, concretament, amb el Brasil. L’emergència política i econòmica d’aquest país durant aquest període el va convertir també en un pol atractiu per a molts catalans. Si bé ha estat prou reconeguda la figura de João Cabral de Melo com a mitjancer cultural, cal situar-lo en un context molt més dinàmic i participat per altres agents com Raul Bopp, Alfonso Pintó o Rafael Santos Torroella. El combat polític i estètic del poeta brasiler per assolir un espai propi, singularitzat respecte a la seva pròpia tradició, convertirà Barcelona i la cultura catalana en un dels seus principals camps de maniobra. En aquest treball s’editen dues cartes de Cabral de Melo a Joan Brossa, en què es fa explícita la voluntat interventora del poeta brasiler en la cultura catalana del moment.
Keywords
